Skip to content
Merged
Show file tree
Hide file tree
Changes from all commits
Commits
File filter

Filter by extension

Filter by extension

Conversations
Failed to load comments.
Loading
Jump to
Jump to file
Failed to load files.
Loading
Diff view
Diff view
Original file line number Diff line number Diff line change
@@ -0,0 +1,24 @@
---
share:
- "true"
---
## Valors: el nucli real del llibre

El llibre té un to provocador, però el seu **nucli real**, allò que el fa útil, és el tema dels **valors**.

Partim d’una idea clau, i incòmoda per disseny:

> No “descobreixes” els teus valors pensant-hi.
> Els reconeixes observant **com decideixes, què defenses i què toleres**.

A [*El subtil art de que tot t'importi una merda*](https://amzn.to/4pol3ep) això es formula d’una manera molt clara:

> No ets el que dius que valores.
> Ets el que valores **quan hi ha un cost real**.

Dit d’una altra manera:
els valors no són ideals morals, sinó **criteris que guien decisions quan no hi ha opcions còmodes**.

La pregunta, doncs, no és “quins valors m’agradaria tenir?”, sinó: **quins valors ja estic demostrant amb el meu comportament?**

Si vols saber que són els valora pots veure-ho [[./3051.1.Que son els valors|aquí]]. I si ja ho saps i vols descobrir els teus valors pot fer uns exercicis proposats [[./3051.2.Descobrir els teus valors|aquí]]
Original file line number Diff line number Diff line change
@@ -0,0 +1,33 @@
---
share:
- "true"
---
És difícil saber què és un valor si mai t’has aturat a mirar cap endins o a contrastar-te amb fonts externes que t’obliguen a replantejar coses. De vegades, aquesta presa de consciència arriba a través de la lectura, com passa amb [*El subtil art de que tot t'importi una merda*](https://amzn.to/4pol3ep), que actua més com un mirall incòmode que no pas com un manual d’autoajuda clàssic.

>Un valor **sempre** implica un **cost**, genera **conflictes** i **guia decisions** quan no hi ha cap opció perfecta. No són idees boniques, sinó criteris pràctics. Al final, som com som pels valors que tenim, i, sobretot, pels que prioritzem.

El llibre ho il·lustra molt bé amb dos exemples pràcticament simètrics:
d’una banda, el bateria de **The Beatles**, expulsat del grup i aparentment “fracassat”; de l’altra, el guitarrista expulsat de **Metallica**, que va formar una nova banda i va assolir l’èxit segons els estàndards socials. El resultat, però, és paradoxal: el primer acaba acceptant la seva situació i trobant una vida satisfactòria, mentre que el segon, tot i l’èxit extern, viu amargat i frustrat.

La lliçó és clara:
**la mateixa situació objectiva pot conduir a vides radicalment diferents segons els valors amb què s’interpreta i s’afronta**. Un surt del pou; l’altre s’hi recrea. No entraré en més detalls: si vols entendre-ho bé, cal llegir el llibre.

### Entedre què és un valor
Per entendre què és un valor, primer cal aclarir què **no** ho és.
**No són valors:**
- **Desitjos**: felicitat, èxit, tranquil·litat, amor
- **Objectius**: acabar un projecte, tenir estabilitat, millorar físicament

Això són resultats que vols obtenir, no criteris que guien com vius.

**Sí que són valors:**
- **Valors**: *com* estàs disposat a viure, patir i decidir, especialment quan decidir té conseqüències incòmodes.

Un criteri simple però implacable:

> Si un “valor” no et fa renunciar a res, no és un valor.
> És un eslògan, palabreria o autoengany ben presentat.

A partir d’aquí, tot el treball real consisteix a detectar **què estàs disposat a perdre** per viure d’una determinada manera. Aquí és on els valors deixen de ser teoria i passen a ser estructura vital.

A [[./3051.2.Descobrir els teus valors|aquí]] et proposo uns exercicis durs si els fas bé, que t'ajudaràn a descobrir els teus valors.
Original file line number Diff line number Diff line change
@@ -0,0 +1,101 @@
---
share:
- "true"
---
Abans de començar, ajuda molt tenir clar [[./3051.1.Que son els valors|què és un valor]]:
no un desig, no un objectiu, sinó una manera concreta d’actuar que accepta conseqüències.

A continuació tens 4 exercicis, que actuen com a filtratge, de més a menys aniràs descobrint valors, i els aniràs fent més refinats, fins que a l'ultim exercicis et quedaràs amb el són els teus valors actuals. Un breu resum del que faras:
1. Respondràs 3 preguntes per descobrir un grapat de valors(valor viscuts, valors ferits, valors interns)
2. Buscar els valors partint del que preu que estas disposat a pagar.
3. Refinar els valors descoberts a l'exercici 1 i 2 per fer triatge i descartar valors, que en realitat no ho són o que són massa genèrics i no aporten suficient.
4. Últim refinament, per treure els valors que són etiquetes, i quedar-te amb el valors més potents.
## Exercici 1: mira el teu historial

Aquest exercici és clau perquè evita l’autoengany. Bàsicament no mirar qui voldries ser, sinó **qui ja estàs sent**.

Respon les preguntes següents amb **exemples concrets**, no teòrics.
### 1) On has invertit temps i energia malgrat la dificultat?
- Què continues fent tot i ser lent, frustrant o poc reconegut?
- En quins àmbits no abandones fàcilment?

> Invertir temps i energia quan no hi ha recompensa immediata indica **compromís**. Allò que aguantes diu molt més que allò que declares.
>
> Aquí solen aparèixer **valors viscuts**, no aspiracionals.
### 2) Quins conflictes repeteixes una i altra vegada?
- Sempre et molesten les mateixes coses?
- Tens discussions recurrents pel mateix tipus de tema?

> Els conflictes no apareixen a l’atzar. Quan una cosa et remou de manera constant, sovint és perquè **toca un valor sensible**.
>
> Allò que defenses en un conflicte acostuma a ser un **valor ferit**.
### 3) Què et fa sentir orgullós encara que ningú ho vegi?
* No èxits públics.
* Accions que repetiríes igualment encara que no et donessin reconeixement, diners o estatus.

> Elimina la mirada externa. Si ho faries igualment encara que ningú ho sabés, probablement no ho fas per validació social.
>
> Aquí solen aparèixer **valors interns**, no imposats.

## Exercici 2: el preu a pagar

Aquest exercici posa els valors contra la paret. Partim de la premisa que si no hi ha incomoditat, no hi ha valor.

Completa aquesta frase amb honestedat:

> Estic disposat a patir/renunciar/complicar-me la vida per `________`.

Si tens clar [[./3051.1.Que son els valors|què són els valors]], veuràs de seguida que no s’hi val posar coses com `ser feliç`, `estar bé`, `tenir pau`. Això són **estats desitjats**, no criteris de decisió.

El buit s’ha d’omplir amb coses **concretes i exigents**, per exemple:
- aprendre profundament una disciplina
- fer les coses bé encara que sigui més lent
- dir la veritat encara que em compliqui relacions
- construir alguna cosa sòlida a llarg termini

> Amb aquest exercicis obliguem a verbalitzar **el preu que estàs disposat a pagar**. Sense preu, no hi ha valor, només bones intencions.

## Exercici 3: reducció estratègica
Després dels exercicis anteriors, probablement t’haurà sortit una llista llarga de possibles valors. Això és normal. El problema és que **massa valors no t’ajuden a decidir**.

Si tot és important, **res és prioritari**. I a la vida real, els valors entren sovint en conflicte entre ells.

Aquest exercici no va de descobrir res nou, sinó de **prioritzar** i fer **triatge**. I reduir la llista de valors trobats en els 2 exercicis anterior i quedar-nos entre 3 o 5 valors, i et preguntaràs perquè tant pocs?
- Perquè els valors han de servir per **prendre decisions sota pressió**.
- Perquè no pots honorar-ho tot alhora.
- Perquè quan dos valors xoquen, necessites saber **quin pesa més**.

>Limitar-te a 3–5 valors t’obliga a definir què estàs disposat a sacrificar quan no pots tenir-ho tot. Òbviament en pots tenir més, però cal ser conscient que molt probablement no els podràs prioritzar tots alhora. I això pot portar mals de cap o a curtcircuits interns, ho dic per experiència personal. Per això, millor mantenir-ho KISS o, com a mínim, ser conscient d’on poses el pes quan els valors entren en conflicte.

### Com formular els valors perquè siguin útils
Un valor ha de ser **operatiu**, no decoratiu. Per això:
- Formula’l com una **acció** (verb), no com un concepte abstracte.
- Inclou-hi el **cost**, encara que sigui implícit.
Uns exemples erroni serien:
- **Creativitat**: No diu què fas ni què sacrifiques.
- **Honestedat**: Massa genèric per guiar decisions reals
Exemples que si que funcionen serien:
- **Expressar idees pròpies encara que no agradin**: Defineix conducta i risc.
- **Dir la veritat encara que perdi comoditat o avantatges**: Marca una línia clara.

> **Regla simple:**
> si un valor no t’obliga a renunciar a res, **no t’ajudarà a decidir res**.

## Exercici 4: el filtre final de decisions
Un valor només és útil si funciona **quan toca decidir**. Un valor és sòlid només si:
- t’ajuda a **dir NO**
- et fa **acceptar conseqüències**
- simplifica decisions difícils

Pregunta final per **validar** cada valor:

> “Si visc això de debò, què perdo?”

Si la resposta és `res`, descarta’l.

> Un valor sense pèrdua associada és només una etiqueta bonica.

## Tancament

Un cop fets aquests exercicis, pocs però exigents, hauries de poder veure amb molta més precisió **quins són els teus valors actuals**:
no els que t’agradaria tenir, sinó els que **ja estàs disposat a pagar**.
Original file line number Diff line number Diff line change
@@ -0,0 +1,24 @@
---
share:
- "true"
---
Moltes persones vivim, m’hi incloc, amb rutines, moltes vegades amb el **pilot automàtic** activat. Pensem i fem les coses de manera força automatitzada, i això pot durar anys. Fins que arriba un punt vital (en el meu cas la crisi dels 30, si és que existeix) en què t’atures a pensar.

Per què has arribat fins on has arribat?
Per què persones que han seguit un camí molt similar al teu han obtingut resultats tan diferents?
Per què hi ha gent que no prioritza coses que, per a tu, són absolutament vitals?

Aquí és on crec, entre altres factors que no sabria enumerar perquè no sóc prou savi per fer-ho, que entra en joc el **sistema de valors**. Un sistema que ha estat actuant sempre **des de l’ombra**, sense fer soroll.

Els valors han estat els veritables motors:
>han provocat conflictes, han empès cap a èxits, han donat força quan tocava insistir i, també, han decidit quan el cervell havia de parar i dir: _aquesta lluita ja no em representa_.


Amb tot això, considero que saber quins són els teus valors **pot ajudar-te a ser més feliç sense provocar grans canvis externs**. Evidentment, això no és fàcil, tothom ho sap, però crec que només el fet de plantar la llavor de la consciència cap als teus propis valors ja pot tenir efectes.

Pot fer que el subconscient, a poc a poc, vagi ajustant paràmetres:
què acceptes, què aguantes, què deixes passar i què ja no. O adonar-te que alguns valors que t’han empès fins ara també poden ser els mateixos que t’estan fent mal.

I potser, amb el temps, això t’acaba apropant cap a allò que tots, d’una manera o altra, busquem: la pau interior i una certa felicitat. O dit d’una manera menys amable: **hackejar-te** perquè el teu jo més profund apunti, cada cop més, cap als teus objectius més profunds.

Dit això, si vols descobrir els teus valors pot fer aquests exercicis: [[./3051.1.Que son els valors|Link cap als exercicis]]